L’home sense món

L’home sense món s’atribueix al llegendari (i imaginari) director soviètic dels anys 20 Yevgeny Antinov, però la pel·lícula és qualsevol cosa menys antiga. De fet, el mateix Antinov és la creació de la cineasta contemporània Eleanor Antin, artista, autora i intèrpret de renom mundial. El film és un melodrama commovedor i còmic ambientat en un típic shtetl (poblet jueu) de Polònia. La lluita dels jueus contra la pobresa i l’odi racial es complica per la seva pròpia divisió en faccions polítiques de l’ortodòxia religiosa, els assimilacionistes, els socialistes, els sionistes i els anarquistes. Mentre els jueus de l’shtetl persegueixen els seus amors, la seva política, la seva religió, els seus negocis i els seus somnis de futur, l’àngel de la mort sempre és a prop… L’home sense món és la “carta d’amor” d’Antin a la seva mare, actriu del teatre ídix de Polònia, que patia la malaltia d’Alzheimer quan es va rodar aquest film. Igual que el personatge de Zevi, la mare d’Antin anhelava els escenaris de Varsòvia, però a diferència d’ell, mai no va arribar a la gran ciutat. La pel·lícula és també una carta d’amor a l’apogeu del cinema mut.