CINEMA JUEU 2025
La memòria no és només recordar: és resistir, denunciar, confrontar els crims de guerra actuals i protegir la dignitat de qui pateix. Fa 80 anys, l’Exèrcit Roig va alliberar Auschwitz-Birkenau i les bombes d’Hiroshima i Nagasaki posaren fi a la Segona Guerra Mundial. Davant l’horror nuclear i l’assassinat industrial de milions d’éssers humans, sorgí el “Mai més”, una exigència de memòria, justícia i humanitat que trenca el silenci, desafia la impunitat i exigeix memòria.
Els milions de morts d’éssers humans a la Segona Guerra Mundial van portar a la creació de l’ONU i a la Declaració Universal dels Drets Humans. Però la Guerra Freda va obrir una nova etapa de tensions globals i polítiques intervencionistes, generant més crims de guerra i genocidis en diferents parts del món, que no van quedar en el passat, sinó que reapareixen una i una altra vegada.
Avui, a Gaza, els civils resisteixen la fam, els bombardejos constants, la destrucció de les seves llars, els desplaçaments forçosos i la manca d’accés a l’ajuda humanitària. Moltes famílies i infants romanen atrapats en espais reduïts i sense refugi segur, lluitant cada dia per sobreviure.
A Ucraïna, milions de persones pateixen la violència: ciutats destruïdes, fam i morts marquen la seva vida mentre lluiten per protegir-se i defensar la seva cultura i identitat.
La resistència no consisteix en grans gestes heroïques: l’heroisme es troba en l’esforç diari per sobreviure i mantenir la dignitat davant la brutalitat de la guerra. Aquest vessant quotidià, tan ben retratat a When Lightning Flashes over the Sea, d’Eva Neyman, es combina amb formes més intel·lectuals, artístiques o fins i tot armades de resistència. Així ho mostren Art Spiegelman: Disaster Is My Muse, que explora la trajectòria creativa de Spiegelman i el poder del còmic per interpretar la memòria col·lectiva, i Ulica Graniczna, d’Alexander Ford, una de les primeres pel·lícules realitzades després de la guerra, i el primer llargmetratge de ficció que va intentar representar l’aixecament del Gueto de Varsòvia des dels ulls dels infants i les ambivalències morals de la societat polonesa.
El programa d’enguany el completen The Commandant’s Shadow, de Daniela Völker, que mostra la trobada entre Hans Jürgen Höss, fill del comandant d’Auschwitz, i la supervivent Anita Lasker-Wallfisch gairebé vuitanta anys després, destacant les cicatrius transgeneracionals dels crims de guerra i la importància de preservar la memòria, així com Unter den Brettern hellgrünes Gras, d’Antje Heyn, que transforma el testimoni de la supervivent romaní Ceija Stojka en un relat poètic sobre memòria i resistència contra l’oblit.
